Catalunya serà la primera comunitat de l’Estat a dotar-se d’una llei per tal de localitzar i identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Així, quan el Parlament hi doni el vistiplau, segurament després de l’estiu, la memòria de les víctimes de la represió es dignificarà i es promourà la senyalització de les foses comunes per a que no caiguin en l’oblit. D’aquesta manera, Catalunya s’ha convertit en el model a seguir, ja que la resta d’Espanya exigeix al Govern espanyol que imiti al català.
El passat 27 de desembre va entrar en vigor la Llei de la Memòria Històrica i per a alguns partits això va suposar la reparació definitiva de les conseqüències de la guerra civil. Però per d’altres, com les associacions i els col·lectius per a la recuperació de la memòria històrica, tant aquesta Llei com la de foses són només un primer pas.
A Catalunya existeixen actualment 179 fosses comunes localitzades, encara que n’hi podrien haver moltes més. Així mateix, es calcula que hi poden haver enterrades més de 9000 persones. La dificultat és saber qui va ser enterrat i en quina de les moltes fosses comunes existents, des d’aquelles amb l’objectiu d’ocultar un crim i a amagar les víctimes de la represàlia franquista, les dels hospitals i centres sanitaris, fins a aquelles destinades a amagar els morts per motius ideològics. Les fosses comunes demostren que la guerra civil va ser violenta des del principi fins al final. Catalunya és la primera en començar a saldar el deute amb la història. La resta de familiars de desapareguts i fusilats demana que Espanya segueixi els mateixos passos, un fet que s’haurà de fer de forma urgent ja que l’avançada edat dels afectats així ho demana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario